Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat, Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 59 (2013) , p. 119-133
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'existència d'estacions meteorològiques convencionals, que van començar la seva marxa durant la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, ha fet possible analitzar les variacions i les tendències seculars de les diferents variables meteorològiques a partir de la generació de sèries regionals. Aquestes estacions, que al llarg dels anys han sofert canvis d'emplaçament, d'instruments i d'observadors, formen part del patrimoni material d'un territori, podent-se convertir en un atractiu turístic. Aquesta transformació és encara més factible si en els orígens de l'estació es troba la figura d'un personatge de rellevància històrica, natural de la població on està localitzada l'estació o bé una institució que va justificar la creació de l'estació. En aquest estudi s'exposen els atributs que hauria de tenir una estació per a convertir-se en un atractiu turístic i es proposa un itinerari entorn a l'estació meteorològica de Tivissa (Tarragona). Aquesta estació compta amb dades des de l'any 1911 i els seus orígens estan lligats a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), professor de la Universitat de Barcelona i que, entre altres coses, va dissenyar i va construir el prototip de pluviògraf d'intensitats que porta el seu nom.

Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat,Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones Geográficas, Núm. 59 (2013) , p. 119-133

La existencia de estaciones meteorológicas convencionales, que empezaron su andadura durante la segunda mitad del siglo XIX e inicios del siglo XX, ha hecho posible analizar las variaciones y las tendencias seculares de las diferentes variables meteorológicas a partir de la generación de series regionales. Estas estaciones, que a lo largo de los años han sufrido cambios de emplazamiento, de instrumentos y de observadores, forman parte del patrimonio material de un territorio, pudiéndose convertir en un atractivo turístico. Esta transformación es aún más factible si en los orígenes de la estación se encuentra la figura de un personaje de relevancia histórica, natural de la población donde está localizada la estación o bien una institución que justificó la creación de la estación. En este estudio se exponen los atributos que debería tener una estación para convertirse en un atractivo turístico y se propone un itinerario entorno a la estación meteorológica de Tivissa (Tarragona). Esta estación cuenta con datos desde el año 1911 y sus orígenes están ligados a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), profesor de la Universidad de Barcelona y que, entre otras cosas, diseñó y construyó el prototipo de pluviógrafo de intensidades que lleva su nombre.

Reflexions sobre el desenvolupament turístic a la Conca de Barberà a partir del medi natural. El cas de les Muntanyes de Prades / Jordi Blay Boqué, Jaume Salvat Salvat
Blay i Boqué, Jordi


En: 154089 1es Jornades Territori, Desenvolupament i Sostenibilitat a la Conca de Barberà : 23, 24 i 25 de novembre de 2007. Montblanc : Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, 2008. p. 189-202

Criteris per a la localització d'equipaments d'ús públic al futur parc natural de les Muntanyes de Prades / Jordi Blay Boqué, Jaume Salvat Salvat
Blay i Boqué, Jordi


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 183-210 : gràf., map

Bibliografia.

L'any 2002 el Servei de Planificació Ambiental del Departament de Medi Ambient (DMA) es va posar en contacte amb la Unitat de Geografia de la URV amb l'objectiu d'encarregar un estudi previ a l'inici de contactes amb ajuntaments i entitats de les Muntanyes de Prades per a la implantació del parc natural. La finalitat de l'estudi era la definició de línies d'actuació i primeres propostes pel que fa a la ubicació d'equipaments i serveis d'ús públic del futur parc perquè contribuïssin al desenvolupament socioeconòmic de la zona. La nostra tasca va consistir, doncs, a abordar qüestions com ara l'estructura territorial, l'accessibilitat, la freqüentació, les polítiques i projectes existents. Es va donar un paper central al context turístic de la zona, atenent al fet que la xarxa d'equipaments havia de connectar-se amb aquesta activitat per tal de poder oferir no solament un servei a la gestió del parc, sinó també connectar amb l'economia local. El treball es va presentar el 2003 al DMA i contenia també una sèrie de consideracions, recomanacions i propostes d'actuació prou àmplia per poder acollir noves propostes en un marc consensuat. En les línies següents ens centrarem, doncs, en els punts bàsics de l'anàlisi territorial, turística i d'accessibilitat, d'una banda; de l'altra, presentarem de forma resumida les conclusions i propostes d'actuació del treball.

El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova / Jaume Salvat Salvat
Salvat Salvat, Jaume


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 219-235 : il. (Desenvolupament econòmic) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'article contribueix al coneixement del món de l'oli de ginebre i en concret a la valoració dels forns trobats al terme de Riba-roja d'Ebre, que constitueixen el nucli més important a El turisme és una activitat en expansió que envaeix tots els àmbits. Sovint es presenta com una alternativa econòmica malgrat les limitacions que presenta la mateixa activitat. En tot cas, permet millorar els espais i diversificar l'economia, però per tenir èxit és convenient conèixer alguns dels factors clau que en possibiliten o en limiten el desenvolupament. El valor simbòlic dels llocs és el principal factor que posa en el mapa les destinacions turístiques i es construeix a partir dels llocs de visita i activitat, però també del coneixement i el reconeixement social que sobre aquests indrets hi ha. Aquest valor simbòlic no és permanent, per la qual cosa es pot construir. És en aquest marc que el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha impulsat des del 1998 projectes per ajudar els petits municipis a desenvolupar activitats turístiques. El cas de Móra la Nova n'és una mostra.

Parc Cultural del Baix Gaià / Jaume Salvat Salvat
Salvat Salvat, Jaume


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 15 (2011) , p. 121-138 : il., gràf. (El Gaià avui : ecologia i natura. Comunicacions) 
Bibliografia.

Aquest treball es presenta en el marc de les tasques realitzades pel Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili per iniciativa dels ajuntaments del Baix Gaià, el Consell Comarcal del Tarragonès i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. El Parc Cultural es presenta com una nova forma de posar en valor els recursos en una única proposta interpretativa que faciliti la comprensió del territori de forma integrada i no segregada. L'objectiu és doble: posar a disposició dels agents del territori un nou instrument turístic que contribueixi al desenvolupament econòmic i diversifiqui l'activitat turística, incloent els municipis de l'interior, mitjançant formes de turisme cultural, i posar en valor els recursos culturals i naturals a través de noves formes de comunicació del patrimoni.